Em sento més jo mateixa quan no m'estic interpretant a mi.

 

Tant si ballo com si actuo, alguna cosa interior es desbloqueja —
una veritat que no puc assolir en la vida quotidiana,
una llibertat que no cal explicar.

 

Ballo des que tenia sis anys.
El meu pare és ballarí. La meva mare, arquitecta.
Vaig créixer amb l'art com a forma de vida.

 

Tot i això, sempre m'ha atret la tecnologia —
Vaig estudiar enginyeria durant quatre anys abans de tornar on em sento més jo mateix :
les arts escèniques.

 

Això no és només el que faig jo.
Així és com em curo.
Així és com entenc el món .

 

Crec en personatges que no demanen ser entès,
però exigeixen ser sentides.

Vull que els trobis a faltar quan marxin.
Somriure com si els coneguessis.
Patir amb ells, només per un moment.

L'enginyeria em va ensenyar que cada problema té un camí correcte.
L'art em va ensenyar que el camí és el punt.

 

Si la teva història té ànima —
Estic escoltant.